DONES I PRESONS (ELISABET ALMEDA)

Article extret de :
http://www.gatsbaix.org/lagatera03/index.php?id1=4&id2=3

Abans d’entrar a parlar concretament del que és la dona i la presó cal dir un parell de coses.

Primerament, que avui, a Catalunya a Espanya i arreu del món, es criminalitza la pobresa i el quart mon. El sistema penal selecciona els seus usuaris, fixeu-vos que curiosament les presons estan plenes de pobres, no de rics.

Cal tenir clar, també, que dins les instal·lacions penitenciàries hi ha col·lectius especialment vulnerables, com són: menors, dones, gitanos, estrangers... I ho són perquè es troben hiperrepresentats a les presons. I no només són els mes vulnerables perquè estan hiperrepresentats, sinó que, a més a més, són els col·lectius més criminalitzats no només per la presó, sinó per tots els agents del control social penal.

Si ens centrem en el tema de la situació de la dona a les presons, és més complicat. És una temàtica sovint oblidada. Cal parlar de l’exclusió de l’exclusió. Si parlem de presons femenines, parlem de presons invisibles i fantasmes, on cada vegada hi ha més gent.

Abans de continuar, vull apuntar la dada que Espanya és el país amb més dones a la presó d’Europa, però no perquè les espanyoles siguin dones més violentes o amb més tendències criminals, sinó que se les criminalitza més, és a dir, se les posa més a dins de la presó.

Els motius principals són:

Un precari desenvolupament de les polítiques socials. A Espanya tenim un estat del benestar gasiu, no invertim prou en polítiques socials.

D’altra banda, ens falten alternatives a les presons que siguin alteratives de la realitat. Cal entendre que la presó no reeduca, no rehabilita, les polítiques alternatives han d’evitar l’entrada a la presó. Nosaltres estem endarrerits en aquest sentit i en el cas de les dones, més.

A més a més, la societat civil a Catalunya és un teixit social que dóna poc suport a la gent que es troba a les presons. Falten entitats de la societat civil que treballin per la reinserció. El col·lectiu feminista, per exemple, s’ha girat d’esquena a la problemàtica.

Doble càstig per a les dones

Des de sempre, les presons han estat concebudes pensant en els homes, però, evidentment, les presons de dones han de tenir una filosofia diferent. Quan una dona entra a la presó es considera que ha vulnerat dos rols, no només un. Per una banda, el rol penal que és el que l’ha portada a la presó, i per l’altra, el social, en aquest punt comencen les acusacions sobre el mal paper de mare o esposa que ha portat a terme.

Característiques de les presons femeninesLes presons de les dones tenen els problemes de les presons en general, però a part tenen unes diferències que impliquen discriminacions constants que s’han forjat històricament.

Primerament, cal afirmar amb números a la mà que sempre es destinen menys recursos econòmics a les presons de dones que a les d’homes.

Tenen una estructura espacial inadequada a les seves necessitats.

Disposen de molts menys programes de tractament, menys activitats socioculturals, menys tallers...

A més, cal afegir-hi les discriminacions de gènere:

- Existeix un tractament amb un enfocament sexista i estereotipat. No estan separades per edats ni per perillositat, estan totes juntes.

- Hi ha una disciplina molt més dura. Cal dir que la rebel·lia verbal femenina és superior a la dels homes, tot i això se la tolera menys i són castigades amb facilitat.

-Es dóna un fenomen de mediació desmesurada.

- Hi ha també una gran desatenció respecte les dones que tenen els seus fills fora.

Perfil de les dones preses

Hi ha una gran diversitat de perfils, és una població molt heterogènia. Però tenen, sovint, en comú, la procedència de col·lectius i sectors marginals i marginats. En aquest aspecte coincideixen amb els homes, però les dones tenen un plus, la majoria són famílies monoparentals que consten com a casades. Estan separades de fet amb fills. Moltes d’elles tenen els excompanys o companys que també estan a la presó. Realment, estan molt soles.

A més, cal dir que els visitants de les presons solen ser dones. I a una dona presa, en estar criminalitzada també per haver violat el seu rol social, se l’abandona a la presó.

Panorama penitenciari català

Des del nou govern de la Generalitat hi ha un canvi de política penitenciària, especialment perquè estan donant veu a diferents sectors socials que abans no en tenien. S’hi està implicant, directament o indirectament, la societat civil, comença a haver-hi un feedback . Aquesta petita obertura del sistema penitenciari català també es veu en el fet que s’intenta crear un nou marc i una nova normativa.

S’està portant a terme una reconsideració del rol dels funcionaris. Els d’ordre i règim, són els més oblidats, els menys qualificats i també els més denigrats. És obvi que no es pot fer cap reforma sense comptar amb els professionals, amb la gent que passa allà el seu temps. Els polítics podem dissenyar polítiques, els catedràtics poden assessorar-nos, però són els professionals penitenciaris qui les han d’aplicar.

Per tant, les vies a seguir a partir d’ara haurien de ser:

- Desenvolupar polítiques alteratives de la realitat, que la modifiquin, que evitin l’ingrés a les presons.

- S’han de valorar les particularitats del col·lectiu femení en concret.