de maig 26, 2009

Per què penso que és necessari parlar de les presons?

Principalment per trencar un silenci, un silenci intencionat. Ni els mitjans de comunicació, ni la societat, ni les institucions no parlen de les presons i del que passa allà dins. No sabem quines són les condicions en les que viuen els presos/as. Ni som conscients de que el nostre silenci és còmplice.
Que les presons estiguin plenes és un fracàs social. Pel que he pogut comprovar a la presó i van els pobres, les persones de sectors marginals, estem criminalitzant la pobresa? Una societat més justa hauria de cuidar als/les més vulnerables, no excloure-les o explotar-les laboralment, com fan dins la presó.
Si algú et roba la bici evidentment que t’enfadaràs amb aquesta persona, però si mires una mica més enllà veuràs que el “chaval” que t’ha la robat viu en un barri marginal, no ha acabat la ESO, la seva mare ven hatxis, el seu pare també, el seu germà gran està a la presó....
Qui està robant a qui? Els pobres no ho son perquè si, la seva pobresa alimenta la maquinaria. Pel que he vist a la presó només hi ha pobres o presos polítics. També qui qüestiona l’ordre establert d’una forma violenta o no tant violenta acaba a la presó. Podria concloure que el sistema permet la crítica, en l’art, en textos... però si aixequem els genolls massa del terra pot ser que acabem totes a la presó.
Un bon exemple d’això és l cas d’un jove d’Esplugues de Llobregat. Després de fer una acció de desobediència civil penjant-se d’un edifici el van condemnar a pagar una pena multa de 60 euros al no fer-ho va acabat passant 10 dies a la presó.


Àngela Moreno... les 2 de la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada