DONES I PRESONS

Murs, torres de vigilància, uniformats, uniformades, controls, portes metàl·liques, cues de pobres esperant, els uniformats entren ràpid.

Tristesa, soledat, por, repressió, enyorança, un raig d’alegria, duresa, injustícia, dolor, dolor.

Observar, palpar, qüestionar, actuar, compartir, limitar, donar, estimar, recordar.

Els retrats són el resultat d’un projecte, una il·lusió, un viatge.
Un projecte d’intercanvi, de presència, de sentiments, d’olors i d’estima.
Les fotografies han estat realitzades per Àngela Moreno i cada dona (presa) ha intervingut el seu retrat de la manera que ha volgut. La meva mirada s’entrecreua amb la seva. Elles s’enfronten a si mateixes.
Com volen ser mirades? La seva veu hi és present.
Àngela Moreno
“Quizás dentro de nosotr@s habita una fiera:
Seguro que nació del sufrimiento que nos produjo
apartarnos de lo que más queríamos.”

Xosé Tarrío González

“A la Amistad
A la Esperanza
A la libertad
A todas aquellas mujeres y hombres libres
Del mundo en prisión”

Xosé Tarrío González

Lunes, 1 / Junio / 2009 AMADEU COMIENZA HOY UNA HUELGA DE SED, QUE SUMA A LA DE HAMBRE.

Esta tarde, se ha recibido una llamada de Amadeu. Esta llamada ha sido muy breve debido a que se ha establecido en un momento en que la cobertura era muy escasa y se ha cortado antes de los 8 minutos que tiene Amadeu para llamar, pero suficiente para que nos explicara su nueva situación. A Amadeu le ha visitado un responsable de la cárcel que le ha informado que le van a cortar todas la comunicaciones con el exterior, incluidas las escritas. La excusa que le han dado, es el ataque que se ha realizado contra el C.I.R.E. Por otro lado Amadeu ante esta situación ha decido que, a partir de hoy 1 de junio, comienza una huelga de sed que se suma a la de hambre que venía realizando desde el día 25 de Mayo. Poca cosa podemos explicar más. Espera que lxs abogadxs le visiten urgentemente.

1 Junio de 2009
http://llibertatamadeu.blogspot.com/2009/06/amadeu-comienza-hoy-una-huelga-de-sed.html

Per què penso que és necessari parlar de les presons?

Principalment per trencar un silenci, un silenci intencionat. Ni els mitjans de comunicació, ni la societat, ni les institucions no parlen de les presons i del que passa allà dins. No sabem quines són les condicions en les que viuen els presos/as. Ni som conscients de que el nostre silenci és còmplice.
Que les presons estiguin plenes és un fracàs social. Pel que he pogut comprovar a la presó i van els pobres, les persones de sectors marginals, estem criminalitzant la pobresa? Una societat més justa hauria de cuidar als/les més vulnerables, no excloure-les o explotar-les laboralment, com fan dins la presó.
Si algú et roba la bici evidentment que t’enfadaràs amb aquesta persona, però si mires una mica més enllà veuràs que el “chaval” que t’ha la robat viu en un barri marginal, no ha acabat la ESO, la seva mare ven hatxis, el seu pare també, el seu germà gran està a la presó....
Qui està robant a qui? Els pobres no ho son perquè si, la seva pobresa alimenta la maquinaria. Pel que he vist a la presó només hi ha pobres o presos polítics. També qui qüestiona l’ordre establert d’una forma violenta o no tant violenta acaba a la presó. Podria concloure que el sistema permet la crítica, en l’art, en textos... però si aixequem els genolls massa del terra pot ser que acabem totes a la presó.
Un bon exemple d’això és l cas d’un jove d’Esplugues de Llobregat. Després de fer una acció de desobediència civil penjant-se d’un edifici el van condemnar a pagar una pena multa de 60 euros al no fer-ho va acabat passant 10 dies a la presó.

Àngela Moreno... les 2 de la nit.

Les mans de les pintores (taller de pintura, 14 de Maig)

Fotografies del taller de pintura que la Cari, la Mavi i la Sabina realitzen al centre penitenciari de Picassent (València). Mans de les preses. Una forma d’expressar-se, fugir del forat... fugir mentalment de la presó. És necessari aquest espai on les dones són tractades com a persones i no com a internes. Un somriure, una foto, una xerrada, un peto al arribar... tot això que per molts/es pot semblar una tonteria... dins la presó és un món immens.

Programa de ayudas a proyectos de iniciativas sociales. Convocatorias 2009

pàgina web:
http://www.fundacion.lacaixa.es/convocatorias/actividadesculturales_es.html

Las artes plásticas, la música, el teatro, la danza o la literatura pueden usarse como herramientas para alcanzar objetivos que traspasan su dimensión específicamente artística. Por este motivo, la Obra Social ”la Caixa” ofrece una convocatoria de ayudas con la voluntad de favorecer el uso del arte y la cultura como instrumento que puede paliar problemáticas de carácter social.

Esta convocatoria va dirigida a entidades culturales y a artistas, tanto individuales como colectivos, que presenten un proyecto con la finalidad de incidir en colectivos en riesgo de exclusión social o marginalidad o en personas con discapacidad.


1. OBJETIVO DE LA CONVOCATORIA

Esta convocatoria tiene como finalidad apoyar a entidades culturales y a artistas plásticos, músicos, actores, bailarines, escritores, etc., que quieran desarrollar actividades culturales que impliquen la participación activa de colectivos de personas con discapacidad, en riesgo de exclusión social o marginalidad con el objetivo de favorecer aspectos como el desarrollo personal y la inclusión social. Estas iniciativas de carácter artístico deberán priorizar especialmente la intervención de los participantes en el proceso creativo de la actividad.


2. TIPOLOGÍA DE LOS PROYECTOS

Los proyectos presentados a la convocatoria deberán promover principalmente actividades vinculadas a las artes plásticas, la fotografía, el videoarte, la música, la literatura, la poesía y las artes escénicas con el objetivo de paliar problemáticas de carácter social mediante la participación de los colectivos a los que se dirigen.


Las iniciativas podrán ser de dos tipos:

Actividades que se desarrollen en el centro o en el espacio de trabajo de la entidad o del artista que presente el proyecto. En el caso de las entidades culturales, el proyecto se incluirá en su programación de actividades.

Actividades que se lleven a cabo en espacios o lugares no diseñados para la realización de iniciativas culturales, con la voluntad de acercar la cultura a nuevos espacios y colectivos.

Las actividades deberán trabajar principalmente aspectos como:

1. El desarrollo personal. La participación en actividades culturales, especialmente la intervención en el proceso creativo de cualquier disciplina artística, puede contribuir al desarrollo personal y producir un cambio individual en aspectos como la confianza en uno mismo, la educación, las habilidades y aptitudes y el desarrollo de las relaciones sociales.

2. La cohesión y la inclusión social. Las iniciativas de carácter cultural pueden crear, en un primer nivel de análisis, espacios neutrales de relación, intercambio y convivencia. En un segundo nivel, pueden facilitar la cooperación, el asociacionismo y el voluntariado, promover la interculturalidad, la tolerancia y la comunicación y reconocer la aportación de todos los sectores que integran la sociedad. Del mismo modo, pueden ayudar a resolver situaciones de marginalidad producidas por diferentes motivos, como por ejemplo la discapacidad, la delincuencia, la raza o la edad.

3. La regeneración social de carácter comunitario a través de actividades que contribuyan al desarrollo de barrios o grupos sociales en riesgo de exclusión social. Al mismo tiempo, pueden reforzar conceptos como la identidad o la autoconfianza y mejorar las capacidades organizativas y de autogestión de una comunidad.

textos de dona i presó

CONTENIDO
Preliminares (PDF)
La menor delincuente en México (PDF)
Mendoza Ríos, Josefina
La delincuencia femenina en México (PDF)
Jiménez-Olivares, Ernestina
Régimen de reclusión de las mujeres en el Distrito Federal (PDF)
Adato Green, Victoria
La ley que establece las normas mínimas sobre readaptación social de sentenciados y su relación con las recomendaciones de Naciones Unidas en la readaptación de la mujer delincuente (PDF)
Fuentes Padilla, Salvador
La mujer en reclusión (PDF)
Ramírez Fernández, María Elena
Trabajo en prisión (PDF)
Vargas Otero, Silvia
La educación de la mujer en prisión (PDF)
Ferrini Rios, Ma. Rita
La educación de la mujer dentro de un sistema de represión a la misma (PDF)
Sindya Langle M., Karla
El mito de la delincuencia (PDF)
Flavio Bazzo, Ezio
Personalidad de la mujer delincuente (PDF)
Marchiori, Hilda
Endrocrinología y criminalidad femenina (PDF)
Trujillo Linares, José Luis
Menstruación y delito (PDF)
Vargas Otero, Silvia
La mujer delincuente y la enferma mental delincuente (PDF)
Velez de la Rosa, S. Carina
Causas sociales de la delincuencia femenina (PDF)
Huerta González, Susana
La mujer y la violencia (la mujer delincuente en el taller, en el hogar y en la comunidad) (PDF)
Puente, Rosa María
La mujer esposa del delincunete político (PDF)
Vargas Otero, Silvia
Papel que desempeña la mujer en la colonia penal (PDF)
Mejía M., Ma.Concepción
Patronato para procesadas y reos liberadas (PDF)
Ortiz Larrañaga, José Luis
Manual de trabajo para las voluntarias de la acción cristiana en el Centro Femenil de readaptación Social (cárcel de mujeres) y en el hospital de los reclusos del D. F. (Tepepan) (PDF)
Golder W. de Ebner, Roswita

Las reclusas de Picassent realizan por primera vez un programa de radio

article extret de :http://www.20minutos.es/noticia/454810/0/radio/carcel/valencia/

Interessant l'audio d'un minut.


Las mujeres internas en la prisión valenciana de Picassent se van a poner delante de un micrófono para ejercer de periodistas por un día. La emisora municipal de esta localidad, Ràdio l'Om, emite este viernes a las 11.30 horas y el domingo a las 12.00 (también a través de su página web) un programa especial conducido por las propias reclusas en el que relatan su día a día en el centro penitenciario, que ha estado en el ojo del huracán en los últimos meses con motivo de la actuación de una streaper.
Los testimonios son duros y muestran una realidad diferente
La idea original partió del Centro de Formación de Adultos de la propia cárcel, y la emisora local ha puesto sus medios técnicos a disposición del proyecto, bautizado como Pica-dos. Además, el programa también se emitirá en las radios locales de L'Eliana, Albal y Almàssera (Valencia) y en la de Pego (Alicante). En él se mostrarán "testimonios duros y claros de mujeres que viven una realidad diferente a la nuestra", explica el director de Ràdio L'Om, Julio Gómez.
Entre los entrevistados que se sometieron a las preguntas de las reclusas el pasado martes, cuando se efectuó la grabación, está el propio director del centro, Ramón Cánovas, que ha narrado cómo se lleva la gestión de una prisión que alberga a más de 2.000 internos.
Las reclusas reclamaron, entre otras cosas, mejoras en su asistencia sanitaria, más destinos remunerados y un mayor espacio e intimidad en lo que denominan su chabolo: "Muchas veces necesitas estar sola y no puedes tener intimidad, y si la persona con la que compartes tu chabolo no congenia contigo, la estancia en la prisión se puede convertir en un doble infierno", comenta una de ellas.

DONES I PRESONS (ELISABET ALMEDA)

Article extret de :
http://www.gatsbaix.org/lagatera03/index.php?id1=4&id2=3

Abans d’entrar a parlar concretament del que és la dona i la presó cal dir un parell de coses.

Primerament, que avui, a Catalunya a Espanya i arreu del món, es criminalitza la pobresa i el quart mon. El sistema penal selecciona els seus usuaris, fixeu-vos que curiosament les presons estan plenes de pobres, no de rics.

Cal tenir clar, també, que dins les instal·lacions penitenciàries hi ha col·lectius especialment vulnerables, com són: menors, dones, gitanos, estrangers... I ho són perquè es troben hiperrepresentats a les presons. I no només són els mes vulnerables perquè estan hiperrepresentats, sinó que, a més a més, són els col·lectius més criminalitzats no només per la presó, sinó per tots els agents del control social penal.

Si ens centrem en el tema de la situació de la dona a les presons, és més complicat. És una temàtica sovint oblidada. Cal parlar de l’exclusió de l’exclusió. Si parlem de presons femenines, parlem de presons invisibles i fantasmes, on cada vegada hi ha més gent.

Abans de continuar, vull apuntar la dada que Espanya és el país amb més dones a la presó d’Europa, però no perquè les espanyoles siguin dones més violentes o amb més tendències criminals, sinó que se les criminalitza més, és a dir, se les posa més a dins de la presó.

Els motius principals són:

Un precari desenvolupament de les polítiques socials. A Espanya tenim un estat del benestar gasiu, no invertim prou en polítiques socials.

D’altra banda, ens falten alternatives a les presons que siguin alteratives de la realitat. Cal entendre que la presó no reeduca, no rehabilita, les polítiques alternatives han d’evitar l’entrada a la presó. Nosaltres estem endarrerits en aquest sentit i en el cas de les dones, més.

A més a més, la societat civil a Catalunya és un teixit social que dóna poc suport a la gent que es troba a les presons. Falten entitats de la societat civil que treballin per la reinserció. El col·lectiu feminista, per exemple, s’ha girat d’esquena a la problemàtica.

Doble càstig per a les dones

Des de sempre, les presons han estat concebudes pensant en els homes, però, evidentment, les presons de dones han de tenir una filosofia diferent. Quan una dona entra a la presó es considera que ha vulnerat dos rols, no només un. Per una banda, el rol penal que és el que l’ha portada a la presó, i per l’altra, el social, en aquest punt comencen les acusacions sobre el mal paper de mare o esposa que ha portat a terme.

Característiques de les presons femeninesLes presons de les dones tenen els problemes de les presons en general, però a part tenen unes diferències que impliquen discriminacions constants que s’han forjat històricament.

Primerament, cal afirmar amb números a la mà que sempre es destinen menys recursos econòmics a les presons de dones que a les d’homes.

Tenen una estructura espacial inadequada a les seves necessitats.

Disposen de molts menys programes de tractament, menys activitats socioculturals, menys tallers...

A més, cal afegir-hi les discriminacions de gènere:

- Existeix un tractament amb un enfocament sexista i estereotipat. No estan separades per edats ni per perillositat, estan totes juntes.

- Hi ha una disciplina molt més dura. Cal dir que la rebel·lia verbal femenina és superior a la dels homes, tot i això se la tolera menys i són castigades amb facilitat.

-Es dóna un fenomen de mediació desmesurada.

- Hi ha també una gran desatenció respecte les dones que tenen els seus fills fora.

Perfil de les dones preses

Hi ha una gran diversitat de perfils, és una població molt heterogènia. Però tenen, sovint, en comú, la procedència de col·lectius i sectors marginals i marginats. En aquest aspecte coincideixen amb els homes, però les dones tenen un plus, la majoria són famílies monoparentals que consten com a casades. Estan separades de fet amb fills. Moltes d’elles tenen els excompanys o companys que també estan a la presó. Realment, estan molt soles.

A més, cal dir que els visitants de les presons solen ser dones. I a una dona presa, en estar criminalitzada també per haver violat el seu rol social, se l’abandona a la presó.

Panorama penitenciari català

Des del nou govern de la Generalitat hi ha un canvi de política penitenciària, especialment perquè estan donant veu a diferents sectors socials que abans no en tenien. S’hi està implicant, directament o indirectament, la societat civil, comença a haver-hi un feedback . Aquesta petita obertura del sistema penitenciari català també es veu en el fet que s’intenta crear un nou marc i una nova normativa.

S’està portant a terme una reconsideració del rol dels funcionaris. Els d’ordre i règim, són els més oblidats, els menys qualificats i també els més denigrats. És obvi que no es pot fer cap reforma sense comptar amb els professionals, amb la gent que passa allà el seu temps. Els polítics podem dissenyar polítiques, els catedràtics poden assessorar-nos, però són els professionals penitenciaris qui les han d’aplicar.

Per tant, les vies a seguir a partir d’ara haurien de ser:

- Desenvolupar polítiques alteratives de la realitat, que la modifiquin, que evitin l’ingrés a les presons.

- S’han de valorar les particularitats del col·lectiu femení en concret.

Dona i Presó: defensa dels drets i denúncia de la discriminació de les dones preses

Article extret de :
http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=5603

Presó es va engegar el 1987 a Barcelona, quan un grup de dones que van ser empresonades de forma preventiva després de participar en una manifestació “van poder comprovar les greus limitacions que el fet de ser dona afegia a la realitat” de la presó. I és que, com afirmen des de l'organització, “la discriminació que pateixen les dones a la societat es reprodueix i accentua a les presons”.

Una situació que a l'estat espanyol té especial rellevància: el nombre de dones preses a les presons espanyoles, entre el 9 i el 10% de la població reclosa, triplica la mitjana de la UE, que se situa entre el 3 i el 4%. No obstant això, la gran diferència entre el nombre d'homes i dones “ha estat l'excusa que ha servit a les autoritats i a molts dels col·lectius socials per justificar les llacunes en la seva actuació davant la problemàtica d'aquestes dones. La dona empresonada és l'eterna marginada dintre de la marginació”.

Una part important del treball de Dona i Presó consisteix en visites de suport a dones preses als centres catalans de Wad-Ras i Brians. Cada any, unes 200 són ateses per les voluntàries de l'associació qui, a més d'escoltar-les, serveixen de contacte entre les recluses i les seves famílies. Per altra banda, una advocada de l'organització ofereix assessorament jurídic sobre qüestions internes de la presó. L'entitat també dóna suport a les recluses que s'atreveixen a denunciar les violacions dels seus drets, com casos de maltractaments.

D' altra banda, l'entitat, amb la col·laboració de psicòlegs, metges i altres professionals, organitza tallers per potenciar l'autoestima o informar sobre temes de salut com la sida, encara que també hi ha espai per a uns altres de caràcter més lúdic sobre teatre, cultura general, etc. A la sortida de la presó, les que ho desitgen reben l'ajuda de l'associació per contribuir a la seva reinserció i trobar un treball.

Presó i pobresa

No obstant això, Dona i Presó realitza també una important tasca de denúncia i sensibilització sobre la realitat de les presons per “desmitificar-les” i posar en relleu la vinculació entre la presó i la pobresa. “No creiem en les presons. La pobresa comporta marginació i aquesta genera delinqüència. Per això a la nostra societat ja li va bé que existeixin presons per ocultar la pobresa. Cal esforçar-se per buscar alternatives a la presó”.

L'organització necessita voluntàries per continuar ambel seu treball. Les persones interessades poden contactar amb: Dona I PresóTel 93 412 71 61donaipreso@pangea.org

Las Mujeres en Prisión

Descarga este documento

El tema: Ataques Sexuales y Abusos de conducta contra las Mujeres en Prisión.

El desequilibrio de poder existente entre guardias y prisioneras se manifesta en el uso de fuerza física directa e indirecta, lo que nace de la total dependencia de las prisioneras en los guardias para sus necesidades básicas, y en la habilidad que ellos tienen de controlar y manipular el acceso a los privilegios. Algunas mujeres son forzadasa hacer favores sexuales a cambio de comida o productos higiénicos, o a cambio de no ser castigadas.

• Impotencia y humillación.
  Hay 148,200 mujeres encarceladas en prisiones federales y estatales. En los centros correccionales federales el 70% de los guardias son hombres. Los records muestran que empleados correccionales han cometido violaciones sexuales y otros tipos de ataques sexuales, tales como extorsión sexual y manoseos durante registros personales. Los empleados correccionales que son hombres ven a las mujeres cuando se desvisten, bañan o usan el inodoro, y atacan (frecuentemente en forma brutal) a aquellas que se quejan de dichas violaciones y humillaciones.
• Represalias y temor.
  En varios estados los guardias tienen acceso e incentivos para revisar los records personales de las prisioneras (incluyendo los records de quejas hechas contra ellos mismos o contra otras autoridades correccionales). Los guardias amenazan a los hijos de las prisioneras y manipulan los derechos de visitaci?ara silenciarlas. También emiten tickets castigando las infracciones de las reglas, lo que les alarga el tiempo en prisión a las mujeres si se quejan, y las que se quejan son generalmente segregadas.
• Impunidad
  En EE.UU. los inefectivos procedimientos formales, legislativos e informativos en las prisiones y cárceles han resultado, en gran medida, en una mayoría de los abusos sexuales contra las mujeres que han ocurrido en prisión. En 1997, de acuerdo al Departamento de Justicia de EE.UU., solamente 10 empleados en todo el sistema federal fueron castigados y otros 7 procesados. Si un oficial de prisión es declarado culpable, simplemente lo transfieren a otra instalación. A veces la prisionera también es transferida.

Veáse también el informe de AIUSA "The Issue: Sexual Assault and Misconduct Against Women in Prison" (Publicación en Inglés).

El tema: Las sentencias y la guerra contra las drogas.

Un estudio hecho en 1997 por el Departamento de Justicia de EE.UU. demostró que una gran cantidad de los culpables de ofensas menores de drogas, sin historiales de violencia o con historiales mínimos de crimenes previos, y que no eran figuras principales en organizaciones o actividades criminales, y que aún así recibieron sentencias iguales a las recibidas por criminales de alto relieve, eran mujeres. Entre 1986 y 1996 el número de mujeres enviadas a prisiones federales por crimenes de drogas aumentó un 1000%.

• De acuerdo al Boston Globe, "casi 26% de aproximadamente 2000 hombres y mujeres encerrados en las prisiones de Massachusetts por crimines de drogas no tenían récords de crimenes anteriores.... Lo que es peor, casi tres de cada cuatro traficantes de drogas que son procesados en casos importantes, pero que acuerdan entregar a los fiscales acusadores cantidades substanciales del dinero que es producto de la venta de drogas, logran escaparse de servir sentencias largas... El resultado: aquellos que no tienen dinero o información para dar a los fiscales frecuentemente son condenados a largas condenas mandatorias."
• En 1986 un 12% de las mujeres en prisiones estaban allí por ofensas de drogas. En 1991 un 32.8% de las mujeres encarceladas estaban en prisión debido a dichas ofensas. (Women in Prison, Survey of State Prison Inmates, 1991. Departamento de Justicia de EE.UU., Marzo 1994, NCJ 145321/Publicación en Inglés)

Veáse también el informe de AIUSA, “The Issue: The War on Drugs: The Source of the Explosion” (Publicación en Inglés).

El tema: el Abandono médico de las mujeres encarceladas en prisiones de EE.UU.

A las mujeres frecuentemente les niegan recursos y tratamientos médicos esenciales, especialmente durante el embarazo y/o cuando sufren enfermedades crónicas y degenerativas.

• Fracasos en recomendar tratamiento para prisioneras enfermas gravemente y las tardanzas en dicho tratamiento.
  Las mujeres prisioneras sufren de enfermedades no tratables tales como asma, diabetes, anemia de células falciformes, cáncer, abortos espontáneos y ataques de convulsiones, sin tener acceso a la atención médica, lo que algunas veces resulta en la muerte o daños permanentes; y se debe notar la falta de acceso a medicaciones que podrían salvarle la vida a las que sufren de VIH/SIDA.
• Falta de personal competente y recursos adecuados, uso de personal sin experiencia médica.
  Hay poco personal calificado para atender las necesidades de salud físicas y mentales de las prisioneras. Con frecuentia esto resulta en retrasos en la atención médica; en la interrupción y poca calidad del tratamiento, lo que causa mayores sufrimientos para las prisioneras que padecen de enfermedades crónicas y degenerativas tales como el cáncer. También les dan sobredósis con medicamentos psicotrópicos a las prisioneras; y existe la falta de tratamiento mental adecuado. El uso de personal sin experiencia médica para examinar los pedidos de tratamiento es bastante común.
• Cobros por atención y cuidados médicos.
  Varias prisiones/cárceles violan los estándares internacionales y cobran a las prisioneras por la atención médica, usando el argumento que los cobros por servicios de cuidado de salud evitan que las prisioneras soliciten atención debido a problemas menores o para evitar trabajar. En algunas prisiones de máxima seguridad, donde las prisioneras no trabajan, el Departamento de Justicia de EE.UU. expresó preocupación que los cobros a las prisioneras son impedimentos para que ellas tengan acceso al cuidado médico.
• Cuidados inadecuados para la salud reproductiva.
  En 1994 el Instituto Nacional de Correcciones declaró que el ofrecimiento de servicios ginecológicos para las prisioneras es inadecuado. Solamente la mitad de los sistemas carcelarios estatales analizados ofrecen servicios para las mujeres tales como mamogramas y pruebas del Papanicolau (Pap smears) y estos con frecuencia requieren largas esperas para recibir atención.
• Encadenamientos durante el embarazo
  El encadenimiento de todos los prisioneros, incluyendo a las mujeres embarazadas, es la política oficial de las prisiones federales y el Servicio de Alguaciles de EE.UU. (US Marshall Service) y existe en casi todas las prisiones estatales. El encadenamiento durante el parto puede causar problemas tales como hemorragia y ritmos cardíacos fetales reducidos. Si se usa la cesárea durante el parto, un atraso o tardanza de aún sólo 5 minutos puede resultar en daño cerebral permanente para el bebé.
• Falta de tratamiento para los abusos de substancias.
  El golfo entre los servicios disponibles y las necesidades de tratamiento continua creciendo. El número de prisioneras con historiales de abuso de drogas está creciendo, pero entre 1991 y 1997 la proporción de las que reciben tratamiento ha bajado del 40% al 18%.
• Falta de servicios adecuados o apropriados de servicios de salud mental.
  Entre el 48% y el 88% de las prisioneras han sufrido abusos sexuales o físicos antes de ser encarceladas y sufren de desordenes de stress post-traumático. Solo pocas prisiones ofrecen ayuda. Las mujeres que buscan tener acceso a los servicios de salud mental reciben rutinariamente medicación sin tener la oportunidad de recibir también tratamiento de psicoterapia.

Veáse también la publicación de AIUSA, “The Issue: Medical Neglect of Women in U.S. Prisons” (Publicación en Inglés).

El tema: la discriminación de género, racial y de identidad sexual.

El incremento en el número de prisioneros ha impactado principalmente a las minorías, especialmente a los afroamericanos. Las mujeres son más vulnerables a todas las formas de discriminación, incluyendo los abusos o ataques sexuales. Las mujeres que no se conforman a las "normas" sociales, tales como las lesbianas, corren mayores riesgos de ser torturadas o abusadas.

La discriminación racial

En un lapso de 5 años los niveles de encarcelamiento para las mujeres afroamericanas creció un 828%. (NAACP LDF Equal Justice, Primavera 1998) Las posibilidad que la afroamericana tiene de ser encarcelada es ocho veces mayor que la de la mujer euroamericana; las mujeres afroamericanas constituyen casi el 50% del total de la población femenina en las prisiones y la mayoría de ellas están allí sirviendo condenas por ofensas no-violentas de uso de drogas o robos de propiedad.

• Las mujeres latinas corren riesgos de encarcelamiento cuatro veces mayores que los de las mujeres euroamericanas.
• Las leyes federales y estatales estipulan sentencias mínimas para los acusados del uso o venta de drogas. Esto tiene el efecto de eliminar la opción que podrían tener los jueces de mandar a aquellos que han cometido ofensas (no-violentas) por vez primera a recibir tratamiento, asesoría y educación en programas, en vez de mandarlos a prisión. La disparidad racial está evidenciada en las sentencias por uso de crack versus las sentencias por uso de cocaína, lo que garantiza que más afroamericanas sean encarceladas.

La discriminación por motivos de identidad sexual

• Human Rights Watch ha documentado las categorías de mujeres que corren riesgo de sufrir abuso sexual. La identidad sexual (real o percibida) es una de las cuatro categorías que hacen que una prisionera corra mayores riesgos de ser abusada sexualmente y sufrir represalias si se queja de dichos abusos.
• Si una mujer es lesbiana, su defensa en casos criminales se hace más difícil. En EE.UU. miembros de jurados han respondido preguntas en encuestas sobre qué factores podrían hacer que ellos fueran más duros con un acusado, y la identidad sexual fue la categoría más mencionada, en una proporción tres veces mayor que las menciones de raza. (National Law Journal 11/2/98)
• El caso de Robin Lucas muestra cómo la identidad sexual puede causar que una mujer sufra más abusos o tortura a manos de los guardias. Robin fue encarcelada en una prisión de hombres donde los guardias permitieron que otros prisioneros la violaran. Ellos se burlaban de la relación entre ella y otra mujer, diciéndole que talvez ellos "podrían hacerla cambiar de opinión."

Veáse también el informe de AIUSA, "The Issue: Discrimination Based on Gender, Race and Sexual Orientation" and "The Issue: The Impact on Children of Women in Prison" (Publicación en Inglés).

Para ver el informe, "Not Part of My Sentence: Violations of the Human Rights Of Women in Custody" (en inglés) y otra información sobre los derechos de la mujer, visíte el Programa para los Derechos Humanos de la Mujer en el sitio de Internet http://www.amnestyusa.org/spanish/mujeres/wwww.amnestyusa.org/women o llámenos al teléfono (212) 633-4292.

http://www.amnestyusa.org/derechos-humanos-de-la-mujer/hojas-de-datos-sobre-los-derechos-humanos-de-la-mujer/las-mujeres-en-prision/page.do?id=1107447

Els pres@s al POLINIZA

Del 27 al 30 d'abril es va celebrar el festival d'art urbà a la UPV
.
Un grup de presos i preses de Picassent van sortir el dia 28 i 29 d'abril a pintar un mural a la facultat de Belles arts.

El mural va sorgir d'una forma molt espontània sense esbós previ.
El fet que presos de Picassent haguessin sortit en el marc del festival per pintar un mural va causar prou rebombori als mitjans de comunicació. Tothom volia entrevistar als i les preses. La Tamara i la Maria estaven encantades.

Per ells/elles va ser molt satisfactori poder gaudir de la "batucada", de "los saltos", com deien, els dinars, i l'ambient en general del festival.

Per a mi va ser interessant poder estar dos dies seguits amb ells/elles, i en un ambient menys hostil que la presó.

Fotografies Exposició "guerreras en tiempo de paz" a Sollana

Avui hem anat a desmontar l'exposició "guerreras en tiempo de paz" a Sollana. Jo me encarregat de fer fotografies de la sala i dels quadres. També ha vingut el Paco un home que ja ha sortit de la presó i ara ajuda a la Cari i la Mavi, amb les exposicions, sortides...

Adjunto algunes fotografies.

visita a picassent 5 i 6 de Març

Agafem el cotxe de la Mavi i jo al barri del "Carmen" sortim de València direcció Picassent. Cotxes, cotxes.... algun cartell.... i ... "instal·lacions penitenciaries de Picassent" girem a l'esquerra... passem l'autopista per sobre un pont i... perplexa miro : a mà dreta un camp de golf, a mà esquerra presó de Picassent. Interessant collage.
Els familiars no poden entrar amb el cotxe m'explica la Mavi, la Cari i ella si perquè fan el taller de pintura, un guàrdia dins una caseta identifica a la Mavi i ens obre la barra... entrem el cotxe.
Al nostre voltant tot de mòduls diferents... preventius... hospital penitenciari... aparquem el cotxe, els filaments punxeguts ens el vigilaran.
Entrem, els familiars fan cua per les comunicacions. La Mavi entrega el meu DNI, el seu també. Poden entrar perquè tenim una ordre, sense ordre res de res. Després de que el senyor funcionari comprovi que tot és correcte ens obre la primera porta, entrem, tanca la primera porta, obre la segona porta, sortim, tanca la segona porta.
Tercera porta, entrem en un altre edifici. Tornem a ensenyar el DNI, se'l queden els funcionaris, passem per un detector de metalls, ens miren el material que portem. Tot correcte. Obren la quarta porta.. passadís, és un edifici força nou i bastant net.
Aquí ja em des conto amb les portes... anem cap al mòdul de les dones, el nº2.
Abans passem per una zona "l’àrea" és on fan passis de vídeo, o taller tots/es barrejats/des.
Allà hi ha un grup de gent que s'encarrega de la part audiovisual de la presó, tenen unes instal·lacions per editar, gravar...
Els lavabos estan dividits: els dels funcionaris i els dels interns.
Ara si entrem al mòdul nº2 els de les dones. S'obren les portes, recollim la clau de l'armari a les funcionaries i anem cap a la planta baixa. Son aproximadament les cinc de la tarda. De 5 a 7 les preses tenen estona de "pati" encara que n'hi ha que estan treballen aquesta estona. Algunes dones fan cua a l’encolomat per comprar coses. Altres passegen amunt i avall pel pati, un cafè, un cigarret, juguen a cartes o miren la tele.
Entrem a la biblioteca que és on es realitza el taller de pintura, una presa ens ajuda a organitzar les taules, els materials... després venen més dones.
Es posen a pintar ens demanen que els hi dibuixem però la Mavi insisteix que és millor que dibuixin elles mateixes.
Jo vaig observant-les, com es relacionaren, com parlen, que diuen. Em pregunten qui sóc jo, en alguna ocasió em confonen per una interna. Els dic que sóc estudiant de Belles Arts, em pregunten que si pinto, els dic que jo faig fotografies i vídeo.

Algunes són drogodependents, altres no, però en les seves cares, la forma de parlar, els seus moviments, es reflexa que no han tingut una vida fàcil.

Al marxar de la presó penso que per mi han estat unes hores, però que ells s'hi quedaran fins que acabin la condemna...m'esgarrifa pensar com deu ser viure sense llibertat.

Exposició “Guerreras en tiempos de paz”

Divendres 27 de Febrer

Visito la exposició “Guerreras en tiempos de paz” al centre cultura de Sollana.

Aquesta exposició col·lectiva esta realitzada per les internes del Modul 2 del Centre Penitenciari de Picassent, en el Taller Arco iris Ríe.

Una pintora que col·labora amb la Cari al taller em passa a buscar per benimaclet a les 15h. Recollim a una altra pintora per Blasco Ibañez i marxem cap a Sollana. Després de rotondes, polígons industrials, camps de cultiu... arribem a un poblet tranquil, entrem en un restaurant on el grup de preses, la Cari, els educadors de la presó i més gent estan acabant de dinar. Fem un café.

Estic una mica nerviosa, tant de temps amb el projecte escrit de “Dones i presó” i ara tenia a quatre dones davant meu. Totes elles eren gitanes, d’entre 40 a 60 anys. Ens presentem, em somriuen.

Riuen força, fan algun comentari de la presó.

Sortim del restaurant i anem cap a un parc a descansar abans de la inauguració. Dos de les dones es posen a passejar del braç agafades. Alguns educadors i la Cari comenten que passegen anant i venint, anant i venint com en el pati de la presó.

Diuen que és una qüestió de costums.

Una de les dones és força divertida i fa riure a les altres.

Se les veu una mica descol·locades, i es nota que entre elles hi ha una bona complicitat.

La Cari m’explica que totes les preses volien sortir fora, però que hi ha algun problema a la presó i finalment només han estat quatre.

Jo vaig xerrant, però sobretot observo la situació, les dones...

S’apropen les 18:30 i comencem anar cap al Centre cultural de Sollana.

L’exposició ja esta preparada, quadres de colors molt vius pengen de les parets. Les preses i alguns educadors parlen d’algun quadre. Diuen que algun d’ells defineixen perfectament a la seva autora.

S’asseuen en unes cadires, se les nota cansades. Els faig algun retrat.

Comença a arribar gent, se saluden amb tothom. Alcaldessa de Sollana, si ho vaig entendre bé el director de la presó de Picassent...

Fan un petit discurs, rescato unes paraules:

“Aquests quadres no són per mirar-los, són per reflexionar”

Al cap d’una estona marxem a agafar el cotxe i cap a València.

Vaig mirant la llum del paisatge i faig algunes fotografies.

Alberto García Alix

He afegit a Alberto García Alix com a referent per diferents motius, primer de tot perquè pretenc realitzar un treball de fotografia (retrats). I m’interessava tenir un referent en el camp de la fotografía. Trobo que les seves fotografies són molt intenses, sap captar la mirada de la persona retratada. Les seves fotografies expliquen històries. M’agradaria que els retrats de les preses expliquessin històries.

També perquè sovint García Alix retrata a persones d’un submón marginal, la diferència és que ell realment viu en aquest món, i la gent que retrata són habitualment els seus amics.

En canvi jo m’endinsaré en un món “marginal”, el de la presó, sense estar-ne dins.

Muntades

M’interessa especialment la sèrie On Translation. És un conjunt de projectes que ha realitzat durant els últims dotze anys en els contextos més diversos i amb diferents metodologies de treball que reflexionen, s’interroguen i analitzen com els processos de traducció no només es troben en el llenguatge, sinó també podem detectar la seva influencia en territoris com l’economia, d’urbanisme, l’arquitectura, etc.
MIEDO es una proposta que documenta i investiga la ressonància adquirida pel concepte de por en el llenguatge popular i mediàtic durant els últims temps.

Aquest projecte reflexiona sobre la por a través de 4 parts:
La primera tracta la por com una sensació universal i històrica que es transforma en emoció personal. La segona part consisteix en la por del Nord cap al Sud, és una por des de la ignorància respecte a l’altre. La del Sud cap al Nord que és més física, por a la policia, a la repressió... Les fronteres. La tercera part reflexa la por en els ”media” que creen arquetips . La última part es la por com instrumentalització política, que en el cas dels Estats Units es tradueix en una situació en la que tot pot ser justificat per qüestions de terrorisme, el que implica la pèrdua y limitació dels drets civils i de llibertat.

Harun Farocki

M’interessa aquest artista per la mirada que fa del control. Sobretot pel vídeo “Pensava que veía presidiarios / I thought I was seeing convicts”

Aquest vídeo mostra les imatges gravades per les càmeres de vigilància de la presó de màxima seguretat de Corcoran, California. Mostra a uns carcellers disparant contra alguns presos que es barallaven al pati de la presó, un dels reclusos mort després de la batalla.

“Cuestiona la conexión entre la arquitectura, la sociedad y la manera de disciplinar a los individuos.”

Antoni Abad

Aquest artista català ha realitzat diferents projectes on treballa amb certs sectors de població que estan marginats. Aquestes persones ( minusvàlids, prostitutes, motoboys, gitanos...) realitzen fotografies amb els seus
telèfons mòbils que envien a una pàgina web ( www.zexe.net) també realitzen comentaris sobre les fotografies i en definitiva de les seves vides. Aquests treballs són un referent ja que l’artista treballa directament amb aquestes persones, els dona veu, els ofereix la possibilitat de parlar de les seves realitats, tant ignorades. Al ser ells mateixos els que s’expressen directament no existeix l’habitual manipulació dels mitjans de comunicació. Alguns d’aquests projectes continuen un cop acabada d’intervenció de l’Antoni.

La lleca

El projecte de “La lleca” es realitza en el centre penitenciari de Ceresova de Santa Martha Acatitla (Mèxic). Aquest projecte treballa en el creixement personal i artístics d’alguns interns. També intervenen en el projecte les persones de l’entorn del presos (familiars, veïns, amics).
Aquest projecte ha estat negociat amb la subdirecció de Prevenció Social, ja que volien compartir la seva forma de treballar per desenvolupar estratègies per la readaptació social de les persones en reclusió.
Treballen amb els presos a través d’ accions, autoretrats, foto historia, jocs, poesia sense poesia, relats de vida i investigant la representació dels preses en la societat.
Trobo que aquest projecte és molt interessant perquè les pràctiques artístiques que desenvolupen poden ser molt innovadores en el context de les presons, per exemple les performance, els jocs... També m’interessa la forma de treballar amb els presos, dels escrits es desprèn un apropament horitzontal amb ells, i un veritable aprenentatge compartit.

www.lalleca.net/

“Setembres” de Carles Bosch.

Aquest documental ens parla de les vides de quatre presos i quatre preses que participen en “El festival de la Canción” de la presó de Soto del real a Madrid. Ens mostra les misèries de cada persona, els seus amors i vivències dins de la presó.
Aquest film em va interessar perquè et pots fer una idea de com son les seves vides, les seves rutines, els espais on habiten, les activitats que fan... El nexe d’unió de la pel·lícula són les relacions de parella que existeixen entre els mateixos presos o amb les persones que estan a fora esperant la seva sortida.

Antecedents

Els antecedents que he tingut en compte alhora de pensar el projecte han estat:

“El patio de mi carcel” de Belén Macias. Que relata la experiència d’un grup de preses que comencen un taller de teatre dins la presó. Aquesta pel·lícula em va interessar perquè mostra com l’art pot ser una eina per canviar una realitat tant hostil com la de la presó. Esta basada en una experiència real, el grup de teatre Yeses.

www.elpatiodemicarcel.com