de març 09, 2009

visita a picassent 5 i 6 de Març


Agafem el cotxe de la Mavi i jo al barri del "Carmen" sortim de València direcció Picassent. Cotxes, cotxes.... algun cartell.... i ... "instal·lacions penitenciaries de Picassent" girem a l'esquerra... passem l'autopista per sobre un pont i... perplexa miro : a mà dreta un camp de golf, a mà esquerra presó de Picassent. Interessant collage.
Els familiars no poden entrar amb el cotxe m'explica la Mavi, la Cari i ella si perquè fan el taller de pintura, un guàrdia dins una caseta identifica a la Mavi i ens obre la barra... entrem el cotxe.
Al nostre voltant tot de mòduls diferents... preventius... hospital penitenciari... aparquem el cotxe, els filaments punxeguts ens el vigilaran.
Entrem, els familiars fan cua per les comunicacions. La Mavi entrega el meu DNI, el seu també. Poden entrar perquè tenim una ordre, sense ordre res de res. Després de que el senyor funcionari comprovi que tot és correcte ens obre la primera porta, entrem, tanca la primera porta, obre la segona porta, sortim, tanca la segona porta.
Tercera porta, entrem en un altre edifici. Tornem a ensenyar el DNI, se'l queden els funcionaris, passem per un detector de metalls, ens miren el material que portem. Tot correcte. Obren la quarta porta.. passadís, és un edifici força nou i bastant net.
Aquí ja em des conto amb les portes... anem cap al mòdul de les dones, el nº2.
Abans passem per una zona "l’àrea" és on fan passis de vídeo, o taller tots/es barrejats/des.
Allà hi ha un grup de gent que s'encarrega de la part audiovisual de la presó, tenen unes instal·lacions per editar, gravar...
Els lavabos estan dividits: els dels funcionaris i els dels interns.
Ara si entrem al mòdul nº2 els de les dones. S'obren les portes, recollim la clau de l'armari a les funcionaries i anem cap a la planta baixa. Son aproximadament les cinc de la tarda. De 5 a 7 les preses tenen estona de "pati" encara que n'hi ha que estan treballen aquesta estona. Algunes dones fan cua a l’encolomat per comprar coses. Altres passegen amunt i avall pel pati, un cafè, un cigarret, juguen a cartes o miren la tele.
Entrem a la biblioteca que és on es realitza el taller de pintura, una presa ens ajuda a organitzar les taules, els materials... després venen més dones.
Es posen a pintar ens demanen que els hi dibuixem però la Mavi insisteix que és millor que dibuixin elles mateixes.
Jo vaig observant-les, com es relacionaren, com parlen, que diuen. Em pregunten qui sóc jo, en alguna ocasió em confonen per una interna. Els dic que sóc estudiant de Belles Arts, em pregunten que si pinto, els dic que jo faig fotografies i vídeo.

Algunes són drogodependents, altres no, però en les seves cares, la forma de parlar, els seus moviments, es reflexa que no han tingut una vida fàcil.

Al marxar de la presó penso que per mi han estat unes hores, però que ells s'hi quedaran fins que acabin la condemna...m'esgarrifa pensar com deu ser viure sense llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada