Divendres 27 de Febrer
Visito la exposició “Guerreras en tiempos de paz” al centre cultura de Sollana.
Aquesta exposició col·lectiva esta realitzada per les internes del Modul 2 del Centre Penitenciari de Picassent, en el Taller Arco iris Ríe.
Una pintora que col·labora amb la Cari al taller em passa a buscar per benimaclet a les 15h. Recollim a una altra pintora per Blasco Ibañez i marxem cap a Sollana. Després de rotondes, polígons industrials, camps de cultiu... arribem a un poblet tranquil, entrem en un restaurant on el grup de preses, la Cari, els educadors de la presó i més gent estan acabant de dinar. Fem un café.
Estic una mica nerviosa, tant de temps amb el projecte escrit de “Dones i presó” i ara tenia a quatre dones davant meu. Totes elles eren gitanes, d’entre 40 a 60 anys. Ens presentem, em somriuen.
Riuen força, fan algun comentari de la presó.
Sortim del restaurant i anem cap a un parc a descansar abans de la inauguració. Dos de les dones es posen a passejar del braç agafades. Alguns educadors i la Cari comenten que passegen anant i venint, anant i venint com en el pati de la presó.
Diuen que és una qüestió de costums.
Una de les dones és força divertida i fa riure a les altres.
Se les veu una mica descol·locades, i es nota que entre elles hi ha una bona complicitat.
La Cari m’explica que totes les preses volien sortir fora, però que hi ha algun problema a la presó i finalment només han estat quatre.
Jo vaig xerrant, però sobretot observo la situació, les dones...
S’apropen les 18:30 i comencem anar cap al Centre cultural de Sollana.
L’exposició ja esta preparada, quadres de colors molt vius pengen de les parets. Les preses i alguns educadors parlen d’algun quadre. Diuen que algun d’ells defineixen perfectament a la seva autora.
S’asseuen en unes cadires, se les nota cansades. Els faig algun retrat.
Comença a arribar gent, se saluden amb tothom. Alcaldessa de Sollana, si ho vaig entendre bé el director de la presó de Picassent...
Fan un petit discurs, rescato unes paraules:
“Aquests quadres no són per mirar-los, són per reflexionar”
Al cap d’una estona marxem a agafar el cotxe i cap a València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada