Alberto García Alix

He afegit a Alberto García Alix com a referent per diferents motius, primer de tot perquè pretenc realitzar un treball de fotografia (retrats). I m’interessava tenir un referent en el camp de la fotografía. Trobo que les seves fotografies són molt intenses, sap captar la mirada de la persona retratada. Les seves fotografies expliquen històries. M’agradaria que els retrats de les preses expliquessin històries.

També perquè sovint García Alix retrata a persones d’un submón marginal, la diferència és que ell realment viu en aquest món, i la gent que retrata són habitualment els seus amics.

En canvi jo m’endinsaré en un món “marginal”, el de la presó, sense estar-ne dins.

Muntades

M’interessa especialment la sèrie On Translation. És un conjunt de projectes que ha realitzat durant els últims dotze anys en els contextos més diversos i amb diferents metodologies de treball que reflexionen, s’interroguen i analitzen com els processos de traducció no només es troben en el llenguatge, sinó també podem detectar la seva influencia en territoris com l’economia, d’urbanisme, l’arquitectura, etc.
MIEDO es una proposta que documenta i investiga la ressonància adquirida pel concepte de por en el llenguatge popular i mediàtic durant els últims temps.

Aquest projecte reflexiona sobre la por a través de 4 parts:
La primera tracta la por com una sensació universal i històrica que es transforma en emoció personal. La segona part consisteix en la por del Nord cap al Sud, és una por des de la ignorància respecte a l’altre. La del Sud cap al Nord que és més física, por a la policia, a la repressió... Les fronteres. La tercera part reflexa la por en els ”media” que creen arquetips . La última part es la por com instrumentalització política, que en el cas dels Estats Units es tradueix en una situació en la que tot pot ser justificat per qüestions de terrorisme, el que implica la pèrdua y limitació dels drets civils i de llibertat.

Harun Farocki

M’interessa aquest artista per la mirada que fa del control. Sobretot pel vídeo “Pensava que veía presidiarios / I thought I was seeing convicts”

Aquest vídeo mostra les imatges gravades per les càmeres de vigilància de la presó de màxima seguretat de Corcoran, California. Mostra a uns carcellers disparant contra alguns presos que es barallaven al pati de la presó, un dels reclusos mort després de la batalla.

“Cuestiona la conexión entre la arquitectura, la sociedad y la manera de disciplinar a los individuos.”

Antoni Abad

Aquest artista català ha realitzat diferents projectes on treballa amb certs sectors de població que estan marginats. Aquestes persones ( minusvàlids, prostitutes, motoboys, gitanos...) realitzen fotografies amb els seus
telèfons mòbils que envien a una pàgina web ( www.zexe.net) també realitzen comentaris sobre les fotografies i en definitiva de les seves vides. Aquests treballs són un referent ja que l’artista treballa directament amb aquestes persones, els dona veu, els ofereix la possibilitat de parlar de les seves realitats, tant ignorades. Al ser ells mateixos els que s’expressen directament no existeix l’habitual manipulació dels mitjans de comunicació. Alguns d’aquests projectes continuen un cop acabada d’intervenció de l’Antoni.

La lleca

El projecte de “La lleca” es realitza en el centre penitenciari de Ceresova de Santa Martha Acatitla (Mèxic). Aquest projecte treballa en el creixement personal i artístics d’alguns interns. També intervenen en el projecte les persones de l’entorn del presos (familiars, veïns, amics).
Aquest projecte ha estat negociat amb la subdirecció de Prevenció Social, ja que volien compartir la seva forma de treballar per desenvolupar estratègies per la readaptació social de les persones en reclusió.
Treballen amb els presos a través d’ accions, autoretrats, foto historia, jocs, poesia sense poesia, relats de vida i investigant la representació dels preses en la societat.
Trobo que aquest projecte és molt interessant perquè les pràctiques artístiques que desenvolupen poden ser molt innovadores en el context de les presons, per exemple les performance, els jocs... També m’interessa la forma de treballar amb els presos, dels escrits es desprèn un apropament horitzontal amb ells, i un veritable aprenentatge compartit.

www.lalleca.net/

“Setembres” de Carles Bosch.

Aquest documental ens parla de les vides de quatre presos i quatre preses que participen en “El festival de la Canción” de la presó de Soto del real a Madrid. Ens mostra les misèries de cada persona, els seus amors i vivències dins de la presó.
Aquest film em va interessar perquè et pots fer una idea de com son les seves vides, les seves rutines, els espais on habiten, les activitats que fan... El nexe d’unió de la pel·lícula són les relacions de parella que existeixen entre els mateixos presos o amb les persones que estan a fora esperant la seva sortida.

Antecedents

Els antecedents que he tingut en compte alhora de pensar el projecte han estat:

“El patio de mi carcel” de Belén Macias. Que relata la experiència d’un grup de preses que comencen un taller de teatre dins la presó. Aquesta pel·lícula em va interessar perquè mostra com l’art pot ser una eina per canviar una realitat tant hostil com la de la presó. Esta basada en una experiència real, el grup de teatre Yeses.

www.elpatiodemicarcel.com